Fandom

Scratchpad

Educació Multicultural

215,919pages on
this wiki
Add New Page
Discuss this page0 Share

Ad blocker interference detected!


Wikia is a free-to-use site that makes money from advertising. We have a modified experience for viewers using ad blockers

Wikia is not accessible if you’ve made further modifications. Remove the custom ad blocker rule(s) and the page will load as expected.

Welcome to the Educació Multicultural mini wiki at Scratchpad!

You can use the box below to create new pages for this mini-wiki. Make sure you type [[Category:Educació Multicultural]] on the page before you save it to make it part of the Educació Multicultural wiki (preload can be enabled to automate this task, by clicking this link and saving that page. Afterwards, you may need to purge this page, if you still see this message).


ETNOCENTRISME

Visión del mundo basada ciegamente en los valores culturales propios, lo que ocasiona una incomprensión y mala valoración de las otras culturas y de las personas que forman parte de ellas. (Fajardo) Font: http://www.definicion.org

Actitud que considera el mundo y a los otros desde el prisma de la propia etnia y cultura. Es un proceso básico para cimentar la solidaridad identitaria del colectivo y a la vez establecer diferencias y desigualdades respecto al otro: el extranjero, el inmigrante. Considera a su grupo superior a los otros ya sea a nivel cultural o racial.

Diccionario de sociología / Salvador Giner, Emilio Lamo de Espinosa y Cristóbal Torres (eds.). -- Madrid : Alianza, 1998

(Diego Alonso)


Actitud d'aproximar-nos als altres grups, que "no són com nosaltres", analitzant-los i valorant-los des dels nostres propis valors. La nostra cultura, seria la mesura de totes les altres cultures, la millor, la més variada i la que millor aprofita el potencial humà de totes les cultures existents. F. Carbonell. Interculturalitat i cohesió social. GLossari. (HUGAS, MIREIA)


L’etnocentrisme és la tendència a jutjar tot el que passa al món des d’una perspectiva (des de la cultura de qui jutja) concreta. D’aquesta manera es tendeix a valorar positivament allò que s’assembla més als valors considerats positius a la pròpia cultura i valorar com a negatiu tot allò que se’n diferencia. L’etnocentrisme (entenent com a valorar des de la perspectiva que es coneix) és inevitable, però esdevé un problema quan ens impedeix un coneixement correcte i una pèrdua de respecte vers els valors amb què es desenvolupen cultures diferents a la nostra. En sentit fort, el relativisme cultural s’entendria com el seu oposat. L’etnocentrisme i, contra el que s’acostuma a dir, no sempre resulta excloent però és fàcil que des de posicions etnocèntriques en derivin prejudicis. http://www.alcoberro.info/V1/relativisme2.htm (MARÍ, XÈNIA)

RELATIVISME

RELATIVISME CULTURAL: Paradigma antropològic que destaca la impossiblitat de coneixement i comprensió d'una cultura, des de la perspectiva d'una altra cultura distinta. Tots pertanyem a una o altra cultura i per tant tenim un sistema de valors definits.Aquest fet impossiblita una pretesa "objectivitat"en la valoració d'altres manifestacions culturals.

(HUGAS, MIREIA) Font: F. Carbonell, interculturailitat i cohesió social GLOSARI.


Actitud y teoría filosófica que niega la validez absoluta y universal de cualquier idea, principio o Teoría. Conocimiento humano relacionado con no sólo objeto conocido, sino también circunstancias y características que el sujeto conoce.

Diccionario de sociología / Salvador Giner, Emilio Lamo de Espinosa y Cristóbal Torres (eds.). -- Madrid : Alianza, 1998

(Diego Alonso)


El relativisme és una doctrina filosòfica segons la qual tot és relatiu. Absoluta relativitat. Els coneixement, les normes morals, els trets culturals, les costums socials... i la seva valoració, són relatives. Per tant el relativisme cultural és el punt de vista segons el qual els elements que constitueixen una cultura depenen del lloc on es troba, de les necessitats de la seva població, de la seva història, etc. http://www.xtec.es/~lvallmaj/aniversa/etnocen.htm http://pdl.iec.es/entrada/fitxa_DIEC.asp?MOCODI=4963&Page=dilc (MARÍ, XÈNIA)

RACISME

El racisme clàssic és una ideologia precisa segons la qual es creu que hi ha una correlació entre el patrimoni genètic i les capacitats inel·lectuls o disposicions morals; que tots els membres d'una raça posseeixen aquestes qualitats; que hi ha races superiors i inferiors, i que aquelles més privilagiades estan legitimades per a dominar, civilitzar, explotar o destruir a les inferiors si és necessari. Hi ha un altre racisme anomenat diferencialista que el que fa és posar l'accent a les diferències culturals i no tant biològiques.

F. Carbonell. Interculturalitat i cohesió social. GLossari. (HUGAS, MIREIA)

Doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i en virtut de la qual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explotació econòmica, a segregació social o àdhuc a destrucció física.

(Laura Fajardo)Font: http://www.geocities.com


Doctrina o creencia en la superioridad racial incluyendo la creencia de que la raza determina la inteligencia, las características culturales y los atributos morales.

Diccionario de sociología / Salvador Giner, Emilio Lamo de Espinosa y Cristóbal Torres (eds.). -- Madrid : Alianza, 1998

(Diego Alonso)

Repeteixo perque no es veu en l´anterior, ho sento.

Racisme:doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i en virtut de la qual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explotació econòmjica, a segregació social o àdhuc a destrucció física.

(Fajardo) Font: www.geocities.com


El racisme és l'actitud o manifestació que afirma que la gent de diferents races té diferent valor. Aquestes diferències poden ser catalogades jeràrquicament. Històricament, el racisme ha servit per a justificar l'imperialisme, l'esclavitud i el genocidi de pobles sencers. El racisme sol estar relacionat amb l'etnocentrisme. El racisme és generalment un terme aplicat a les accions d'un grup dominant en una societat sobre els altres. http://ca.wikipedia.org/wiki/Racisme (MARÍ, XÈNIA)

GLOBALIZACIÓN

La globalització no és només econòmica, hi ha una creixent interdependència entre actors i tendències dels camps econòmics, polítics, militars, culturals i socials. És una globalització desigual, no incorpora a tothom, i és molt jeràrquica. (HUGAS, MIREIA) Malgesini, G i Giménez C: Guía de conceptos sobre migraciones, racismo e interculturalidad.


La globalització és un canvi basat en l'increment de la interconnexió entre diferents societats. Es pot aplicar a diversos contextos: globalització cultural, industrial, econòmica, etc. En general, és equivalent a internacionalització, tot i que el darrer terme remarca el paper dels estats en procés. (HUGAS, MIREIA) http://ca.wikipedia.org/wiki/Globalitzaci

Proceso politico, económico, social y ecológico que está teniendo lugar actualmente a nivel planetario, por el cual cada vez existe una mayor interrelación económica entre unos lugares y otros, por alejados que estén, bajo el control de las grandes empresas capitalistas.

(Fajardo). Font: www.definiciones.org


La globalització és un canvi social basat en l'increment de la interconnexió entre diferents societats. Es pot aplicar en molts contextos: globalització cultural, industrial, econòmica, etc. El terme globalització s'utilitza sovint per referir-se a una sèrie de tendències que s'han fet evidents sobretot a la segona meitat del segle XX, basades en l'augment del moviment internacional de mercaderies, capital, informació i persones, i el desenvolupament tecnològic, organitzatiu i legal associat a aquests processos. Però com sempre, (això ho afegeixo jo) aquestes interconexions i relacions són desiguals i injustes (qui te més pot comprar més i qui no te res treballa per menys) http://ca.wikipedia.org/wiki/Globalitzaci%C3%B3 (MARÍ, XÈNIA)

== RELATIVISMO ==

UNIVERSALISME: Visió que diu que tots els éssers humans són bàsicament iguals i que per tant totes les cultures comparteixen els mateixos conceptes bàsics. Algun concepte universalista que podem destacar és que totes les cultures humanes experimenten l'existència de dos sexes, de la família, del dia i la nit, del sol i la lluna, de la vida i la mort,etc. Això significa que totes les cultures tenen coses en comú. (HUGAS, MIREIA) Estudis interculturals: el problema de l'etnocentrisme http://selene.uab.es/ceii/URVseminar2004/segmentation.htm


Doctrina según la cual el conocimiento humano solo tiene por objeto relaciones, sin llegar nunca al de lo absoluto.

Doctrina según la cual la realidad carece de sustrato permanente y consiste en la relación de los fenómenos. fajardo. Font: www.rae.es

Actitud y teoría filosófica que niega la validez absoluta y universal de cualquier idea, principio o Teoría. Conocimiento humano relacionado con no sólo objeto conocido, sino también circunstancias y características que el sujeto conoce.

Diccionario de sociología / Salvador Giner, Emilio Lamo de Espinosa y Cristóbal Torres (eds.). -- Madrid : Alianza, 1998

(Diego Alonso)


ASIMILACIÓN

Quan una persona o un grup copia i fa seus aquells valors, patrons de comportament i altres continguts culturals que se li imposen, havent de renunciar als propis, diem que s'ha assimilat. No obstant això, l'assimilacionisme, en termes sociopolítics, és un model, una estratègia de dissolució, d'eliminació de la diversitat cultural en contextos pluriculturals. L'assimilacionisme es veu com una posició menys agressiva que altres més excloents, en el sentit que pretén una absorció social i política d'aquelles persones que no pertanyen al grup social i cultural dominant. Aquesta assimilació sovint es confont amb la integració: si els grups minoritaris "s'adapten" a la societat receptora dominant, ens evitarem els problemes i els conflictes que les diferències ens imposen i se superaran les situacions discriminatòries, en ser absorbits aquests gurps minoritaris per la majoria dominat. (HUGAS, MIREIA) F.Carbonell. Interculturalitat i cohesió social. Glossari.

L'assimilació és una proposta d'uniformització cultural: es proposa i se suposa que els grups i minories aniran adoptant la llengua, els valors, les normes i les senyals d'identitat, de la cultura dominant i en paral·lel anirant abandonant la seva pròpia cultura, (HUGAS, MIREIA) Malgesini, G i Giménez, C. Guía de Conceptos sobre migraciones, racismo e interculturalidad.


Proceso por el que una persona o grupo se incorpora a otra cultura (generalmente dominante), adoptando su lengua, valores, normas y señas de identidad al tiempo que va abandonando su propio bagaje cultural.

Diccionario de sociología / Salvador Giner, Emilio Lamo de Espinosa y Cristóbal Torres (eds.). -- Madrid : Alianza, 1998

(Diego Alonso)


ASSIMILACIÓ CULTURAL: Procés pel qual un grup cultural immigrat, majoritàriament minoritari, és absorbit per la societat que l’ha rebut (per la societat de destí). Assimilació de les idees, creences, costums... de l’altre. Una de les critiques fetes a l’assimilació cultural és el perill (o mala intenció política) d’homogeneïtzació cultural, la destrossa a les identitat socials i la contribució a una possible situació social de subordinació. ca.wikipedia.org/wiki/Assimilació http://pdl.iec.es/entrada/fitxa_DIEC.asp?MOCODI=45324&Page=dilc http://www.uv.es/revistafutura/num1/pages/experiencies/exp_1.htm (MARÍ, XÈNIA)

LIBERALISME

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques que afirma la supremacia de l'acció individual per sobre de la col·lectiva. Això implica que les estructures de govern redueixin la seva intervenció al mínim necessari per a garantir la convivència, seguint la filosofia del laissez faire, laissez passé. (HUGAS, MIREIA) http://ca.wikipedia.org/wiki/Liberalisme

1. Doctrina i sistema que defensen la llibertat política i econòmica.

2. Liberalisme econòmic : Doctrina i sistema econòmic basats en la convicció que la llibertat de tots els comportaments individuals garanteix una producció òptima al mínim cost possible.

Font bibliogràfica: http://www.geocities.com

(Fajardo)

Filosofia política asociada a varios principios esenciales: libertad civil del individuo, libertades constitucionales y económicas, gobierno representativo y parlamentarismo, derechos de las minorias (raciales, religiosas, nacionales), permisividad moral.

Diccionario de sociología / Salvador Giner, Emilio Lamo de Espinosa y Cristóbal Torres (eds.). -- Madrid : Alianza, 1998

(Diego Alonso)


Contra el que de vegades es diu, la paraula “liberalisme” no prové etimològicament de “llibertat”, sinó de “liberalitat”, concepte que incloïa l’època les relacions humanes voluntàries i no agressives. Una societat, un individu o una economia seran més liberals en la mesura que promoguin més la diversitat i la tolerància i els drets liberals.Aquests drets per a ser liberals han de ser universals (no es poden negar a ningú) i recíprocs (tots ens els podem atorgar i exigir mútuament).Un liberal es diferencia radicalment d’un conservador perquè no creu que la regla per a comprendre la realitat sigui la de la tradició o la de la (suposada) història. La regla per a comprendre la realitat és, per contra, l’autonomia individual i la racionalitat conceptual. http://www.alcoberro.info/V1/liberalisme1.htm (MARÍ, XÈNIA)

COMUNITARISMO

El comunitarisme com a filosofia apareix a finals del segle XX, en oposició a determinats aspectes del liberalisme i del capitalisme i en defensa de fenòmens com la societat civil. Centren el seu interès en les comunitats, en les societats i no en l'individu. Creuen que en les teories liberals de la justícia, no es dona prop importància a les comunitats. S'utilitzen dos termes: - El comunitarisme filosòfic - El comunitarisme ideològic (HUGAS, MIREIA) http://es.wikipedia.org/wiki/Comunitarismo

Movimiento intelectual centrado en una crítica frontal al liberalismo. El comunitarismo hunde sus raices teóricas en su ideal de hombre como ser cívico que se realiza en el espacio público y en la búsqueda colectiva del bien común.

Diccionario de sociología / Salvador Giner, Emilio Lamo de Espinosa y Cristóbal Torres (eds.). -- Madrid : Alianza, 1998

(Diego Alonso)


No és necessàriament contrari al liberalisme, tal i com s’entén actualemnt, però tot i així centra el seu interès en les comunitats i societats i no en l’individu. Té detractors i delators; per un cantó se’l tatxa de voler sotmetre als membres d’una comunitat determinada a les normes que se suposen pròpies, per tal de controlar les opinions i els comportaments de tots els que pertanyen a una mateixa comunitat. “tu debes pensar y vivir a la imagen de tu comunidad"; per altre banda, es defensa contraposant-lo a l’individualisme, realçant així el valor de la comunitat i un pensament més social i menys individualista. http://www.angelfire.com/folk/celtiberia/comunitarismo.html http://es.wikipedia.org/wiki/Comunitarismo (MARÍ, XÈNIA)

[[Category:Education Network

Also on Fandom

Random wikia