Fandom

Scratchpad

Lloret i el seu Bosc

216,048pages on
this wiki
Add New Page
Discuss this page2 Share

Ad blocker interference detected!


Wikia is a free-to-use site that makes money from advertising. We have a modified experience for viewers using ad blockers

Wikia is not accessible if you’ve made further modifications. Remove the custom ad blocker rule(s) and the page will load as expected.

Anàlisi des de l'ANT.

Construcció social del bosc a Lloret de Mar.

La idea de l'autopista va néixer a la generalitat de Pujol (govern de CiU) farà uns 15 anys aproximadament. de fet si fos el cas d'una autovia normalment són els pobles que ho demanen i l'administració s'ho estudia, en aquest cas el projecte de l'autopista va ser a la inversa; davant una problemàtica d'excés de trànsit la concesionaria d'autopistes va proposar aquesta solució.

El projecte com a tal, però, es va anar perfilant a partir d'aquell moment.

En l'acutalitat i arran dels canvis de govern (de la dreta al centreesquerra) el projecte ha entrat en una fase d'estancament.

Creiem que arran del canvi de govern i de la pressió exercida pels diferents grups socials (a més a més des de SOS lloret hi ha rumors de que el traçat alternatiu està sobre la taula en la discussió a la Generalitat) el projecte d'autopista per l'indret concret no tirarà endavant (però això és futurologia).


INTRODUCCIÓ.

Tram de l’autopista AP-7 L’autopista de Pau Casals o C-32 es una autopista que transcorre per alguns trams de la costa catalana: El Maresme, El Garraf y Barcelona. Està dividia en 2 partes: el ramal sud (El Vendrell - Barcelona), de 56 km, y el ramal nord (Barcelona - Lloret de Mar), de 66 km. La autopista comença en l’enllaç 31 de la AP-7 y termina en la N-II cerca de Malgrat de Mar, encara que se va a prolongar fins a Lloret de Mar. Té una longitud de 122 km ajuntant ambdós partes. El ramal sud de la C-32 transcorre per la costa Catalana del Garraf. Comença en l’enllaç 31 de la Autopista del Mediterrani, la AP-7, i acaba, en un enllaç de la B-20. Té una longitud de 56 km. Té 2 àrees de servei: Gavà y Garraf. Té 19 enllaços, 6 d’ells són parcials y 13 són totals. Aquesta autopista es va fer en 2 fases, la primera Barcelona - Sitges, acabà en 1994, i la segona Sitges - El Vendrell, acabà en 1998. El ramal nord de la C-32 comença en la Plaça de las Glòries Catalanes de Barcelona, y acaba en el seu enllaç 24, en el terme municipal de Palafolls. La C-32 Nord té una longitud de 66 km. Té 2 àrees de servei y 24 enllaços, 9 d’ells són parcials y 15 son totals. En l’any 1969, es va inaugurar la primera part de l’autopista, Montgat- Mataró. La segona fase, Mataró- Palafolls, s’inaugurà en 1994. La tercera fase està en construcció (las obres van començar en 2004) i és el tram Palafolls - Lloret de Mar.

El municipi de Lloret de Mar. Lloret de Mar, és un municipi de la comarca de la Selva. Tot i que remotament, les activitats econòmiques de la vila, giraven al voltant de la pesca, l’agricultura i també parcialment, la indústria del suro, vinculada amb la poderosa indústria en el seu dia existent a la propera vila de Sant Feliu de Guíxols, des de la dècada dels anys seixanta, el motor principal de l’economia ha estat el turisme, que gaudí d’un gran desenvolupament i que ha convertit a Lloret de Mar, en el resort turístic més important de Catalunya.

Com a conseqüència d'això als darrers vint anys la població de Lloret de Mar s'ha duplicat, avui ronda els 35000 habitants. Altres xifres a destacar són les de l'estiu, on el poble acolleix una mitja de gairabé mig milió de persones al dia.

Gràcies a l’autopista, el principal ingrés econòmic, el turisme, es veurà incrementat per la millora en la via d’accés al Lloret de Mar. Altres mesures de trànsit que la població ha adoptat ha estat la de reformar i ampliar substancialment l'estació d'autobusos. En l’actualitat, Lloret de Mar té 3 vies de entrada. Pel sud, l’autopista de la costa C-32 connecta Barcelona amb Lloret fins a Palafolls, els últims 12 kilòmetres transcorren per les carreteres N-II y G-682 passant per Blanes. Pel nord des de França, s’ha de seguir per l’autopista AP7 fins la sortida 9, ( Lloret de Mar ), els últims 14 kilòmetres circulant per la carretera GI-680. Pel nord-est, 12 kilòmetres de la carretera G-680 separen a Lloret de Tossa de Mar. Durant l’època de major turisme en aquestes carreteres hi ha embussaments produint pèrdues de temps i paciència als conductors.

D'altra banda hem d'entendre Lloret com el cas més visible d'economia turística, però no és pas aïllat, les poblacions veïnes, com Blanes i Tossa, formen part del mateix entramat de destinacions turístiques. Per tant allò atraient d'aquest tema és com s'enfronta, precisament, la població més exponencial del turisme, als nous conceptes ecològics.

Precedents: la polèmica sobre la Nacional II i l'allargament del recorregut de tren:

El precedent més recent que tenim data de l'any 2002 amb el cas del desdoblament de la Nacional II, que enllaça Lloret i Blanes (val a dir que el 60% dels desplaçaments entre les dues poblacions són desplaçaments no de pas, és a dir, amb sortida i destí entre les dues).

Ja es feiea palesa llavors la necessitat d'una nova via que canalitzés el trànsit de Lloret i Blanes, allò remarcable és que, havent un projecte aprovat i pendent de posar-se en marxa pel Ministeri de Foment sobre la Nacional II, que uneix ambdues poblacions, aquest va ser paralitzat en qüestió de setmanes. Esquerra Republicana de Catalunya de Blanes va presentar una esmena a la totalitat del traçat i va proposar un nou recorregut, en pocs dies es van aconseguir milers de signatures a favor de la nova proposta i va ser recolzat per les altres forces polítiques locals. Així, és arrel d'aquest context problemàtic que a la zona es pren una certa consciència del satisfer les necessitats com una tasca de debat i negociable, és a dir, qüestionar les decisions polítiques millora la pròpia eficiència política. És doncs, en aquest moment, quan neix una nova plataforma a la zona annexada a la ja existent Salvem Jalpí. La formen pagesos, naturistes i Esquerra Unida i Alternativa, i va encaminada a qüestionar el nou projecte de l'autopista; ja des de llavors una de les fites era evitar que el traçat passés per Sant Pere del Bosc i altres zones boscoses de la zona. Salvem Jalpí va iniciar durant aquest mateix any converses amb els representants municipals de Lloret de Mar i amb els del govern català per tal de redireccionar el projecte de l'AP-7: canviar els trams i evitar un trencament excessiu del paisatge amb masses carrils.

Cal remarcar també el projecte de 1994 per allargar el traçat del tren de la línia de la costa, que va de Barcelona a Blanes. Es volia aproximar la via fins a Lloret i, tot i estar aprovat des del 22 de desembre de 1994 per la Direcció General d'Urbanisme, el projecte, que contemplava ja el recorregut i el lloc on fer l'estació a Lloret, està paralitzat.

La versió oficial és que l'organisme que el va aprovar no disposa de recursos econòmics pel finançament, i que aquests harien de córrer a càrreg de la Generalitat. La versió extra-oficial és que rere la polèmica sobre el traçat del tren (trencant les poques zones "verges" que romanen al poble) i la qüestionable necessitat del mateix (recordem que Blanes és a 6km de Lloret i que Lloret disposa de línies de busos regulars a l'estació veïna i bitllets integrats) la Generalitat s'ha abstingut de proporcionar els mitjans suficients per fer-lo fins encara al dia d'avui.

Opinió respecte el turisme:

Quan es va iniciar el turisme tots estàvem d’acord en què s’havia de construir i com més millor, com més gent més guanys. Sortíem d’una economia basada en l’agricultura i la pesca (les fàbriques havien tancat) i tothom qui volia tenia la possibilitat de refer-se, ja fos construint un hotel, una annexa o bé llogant habitacions amb dret a cuina, o no, a casa seva. Amb el temps vam anar a més i a menys a la vegada, fins arribar a un punt en què tenim problemes per vendre el que hem fet, ens lamentem de no tenir prou sortida i volem vendre a un mercat que demana una altra oferta. Es vol intentar donar un gir qualitatiu a tot el producte turístic d’acord amb les demandes més actuals. Per respondre a les demandes del turisme actual cal, la preservació dels espais naturals, la qualitat de les platges, un paisatge urbà on la circulació de vehicles es redueixi, proximitat d’aparcament als centres d’interès, un espai urbà amable, un tracte afable al visitant, un comerç que remarqui les singularitats dels productes autòctons. També cal garantir la possibilitat de gaudir del paisatge costaner i d’interior, amb uns plans d’usos que garanteixi la seguretat, netedat i una bona senyalització i informació que donin a conèixer els valors de la flora i la fauna local. I la mobilitat, significa l’element qualitatiu per excel•lència en un centre turístic on el visitant el que vol i aprecia, per sobre de tot, és moure’s amb seguretat, tranquil•litat i fugir del trànsit rodat que és al que estem sotmesos tots la resta de l’any. La gestió de la mobilitat en zones urbanes és un dels elements primordials pel desenvolupament de les zones turístiques. Lloret és un dels pocs pobles que té l’oportunitat única de tenir l’illa de vianants més important de tota la Costa Brava i tan gran com les de moltes ciutats importants.

DIFERENTS AGENTS QUE ACTUEN EN LA DISCUSSIÓ I LES SEVES CONCEPCIONS SOBRE EL BOSC

Els diferents actors socials rellevants, afectats o interessats, haurien per tant de tenir una participació activa i efectiva en l’elaboració, desenvolupament i implantació de la política relacionada amb l’ús del sòl.

És interessant veure com els diferents agents implicats en l'afer usen els seus propis informes fets per tècnics i tècniques prou respectades per defensar les seves posicions, i els consideren (els infomres) com elements neutres que serveixen als seus interessos. D'aquest tema no en parlarem gaire pequè és molt difícil trobar informació tècnica, i a més ens extendriem massa.

Bosc:

És l'actant mé important de tots, ja que sense aquest la disputa no existiria (com a mínim sobre aquest tema). L'autopista no seria la mateixa passés per on passés. La lluita dels ecologistes no tindria sentit, i en aquest afer el propi bosc no tindria sentit sense la resta d'agents. SOS lloret no seria el mateix sense el bosc i viceversa.

El bosc ja no és un element únic des del punt de vista ecologista. El bosc només pot ser entès com una interacció de diferents elements. Éssers vius (animals, vegetals...), substrat geològic propi, el bosc com a part d’un corredor biològic que permet a diferents espècies migratòries passar d’un ecosistema a l’altra mitjançant aquest traçat.

Autopista:

Si parlem de les opinions que tenen del bosc, és perquè s'hi crea una autopista i s'ha generat una divergencia d'opinions al respecte. Però crec que val a parlar també sobre l'autopista, tot i que la discussió està en el tram que recorrerà, ha sigut el desencadenant de la discussió. En aquest debat pren especial importancia, però no pel fet de ser una autopista, sino pel context on es veu involucrada. L'agent en qüestió més que l'autopista, és el tram que recorre.

SOS Lloret:

Associació ciutadana que va néixer fa un any i mig amb l’objectiu de defensar i revalorar el patrimoni natural, paisatgístic i identitari de Lloret de Mar i la selva marítima. L’associació qüestiona el modelo de creixement urbanístic desmesurat i el model de turisme de masses, que s’ha convertit en obsolet. Creiem que SOS lloret anirà integrant diferents col·lectius socials, teixint assembleàriament i en xarxa i nodrint-se de les TIC (en especial internet) per comunicar la lluita local a altres indrets i rebre'n soclidaritat (passar d'allò local a global i viceversa) però això seria motiu d'un nou estudi. SOS Lloret, mica en mica, i comunicat rere comunicat, adhesiçó rere adhesió, fa del propi bosc el protagonista de la seva lluita.

SOS Lloret té clar que es necessita una nova infraestructura d’entrada al municipi. Però amb la creació de l’autopista es destruirà el territori forestal de Sant Pere, un paisatge natural de gran valor Aquesta infraestructura ha de servir de variant a Lloret i d’entrada al poble i al mateix temps cuidar el traçat perquè tingui el mínim impacte, ja que les generacions futures han de tenir el dret a heretar un poble en equilibri amb l’entorn natural, sense una planificació urbanística abusiva que contribueixi a una major massificació del municipi. L’associació vol que sigui un projecte racional amb les necessitats de Lloret.

Amb la creació de la nova via d’entrada a Lloret, s’ha posat en marxa un nou projectem que és la construcció de 1.068 habitatges a la zona boscosa de Lloret Verd. L’alcalde deia que construir 1200 vivendes en una altre zona de Lloret seria una barbaritat ja que sobra ciment i la infraestructura es completament insuficient. Quan es va publicar el POUM en els plans y plànols no es parlava de convertir Lloret Verd en zona urbanitzable. En tota zona urbanitzable només respecten un 10% de zona verda.

“Sòl Urbanitzable: És aquell sòl en el qual s’hi pot construir. N’hi ha de dos tipus: el Sòl Urbanitzable Programat (que ara es diu Sòl Urbanitzable Delimitat, p.e. Cala Banys o Sant Quirze abans de la campanya de SOS Lloret), i el Sòl Urbanitzable No Programat (que ara es diu Sòl Urbanitzable No Delimitat, p.e. Costa Marcona abans de la campanya de SOS Lloret). Les zones que estan classificades com a Sòl Urbanitzable Delimitat solen estar més properes a l’entramat urbà o són més susceptibles de ser desenvolupades. També hi ha sòl que és urbanitzable i entra en altres categories, p.e. aquell que es troba dins l’entramat urbà, Sòl Urbà.”

"Sòl No Urbanitzable: És aquell on no s'hi pot construir. També hi ha diverses categories de Sòl No Urbanitzable, com p.e. Zona de Protecció Agrícola, Zona Forestal de Conservació, Càmpings, Zona de Protecció del Paisatge, etc. En algun d'aquests casos es permeten petites edificacions, segons s'especifiqui en el Pla General."

Costa Marcona és l’única zona no urbanitzada de Lloret que actua com a corredor biològic entre la costa i els boscos del massís de Cadiretes i les Gavarres. Aquest corredor biològic es troba actualment amenaçat per la intenció de l’equip de govern de l’Ajuntament de Lloret (CiU-PP). Les conseqüències d’aquest nou impacte, producte de la humanització del paisatge, poden ser irreversibles pel que fa a la reducció i pèrdua de les diferents poblacions d’espècies animals i vegetals que habiten aquesta zona. A llarg termini, la fragmentació dels diferents hàbitats dificulta el moviment de les poblacions fins al punt d’arribar a l’extinció de la majoria de les espècies, amb la conseqüent pèrdua de biodiversitat que això comporta. Tant el corredor biològic de Costa Marcona, com la resta de corredors que formen part del terme municipal de Lloret, tenen un paper ambiental i ecològic vital: es facilita la dispersió de la flora i la fauna, augmenta la seva diversitat i es redueix el risc d’extinció; ajuden a esmorteir els canvis de temperatura a les zones urbanes, moderen l’escorrentia provocada per les aigües de pluja o redueixen la contaminació, tant l’acústica, com la lumínica, o la provocada per la pols i els metalls pesants.

Tot això suposa la destrucció d’un paratge boscós que es troba als peus de Mont Barbat, amb un interès ecològic i paisatgístic de primer ordre. Aquesta zona de 86 Ha (gairebé el doble d’extensió que Sta. Clotilde), compleix una important funció de corredor biològic i connector paisatgístic.

"Corredor biològic: Via natural que connecta dos o més espais i que permet la lliure dispersió d’espècies. És important de mantenir la connexió entre espais quan es produeix un impacte ambiental que fragmenta hàbitats, aïlla poblacions animals o vegetals o perjudica la permeabilitat ecològica." "Connector paisatgístic: "

SOS Lloret proposa una alternativa viable a l’arribada de l’autopista. Es demana una revisió del traçat proposat per la Generalitat en favor de la proposta de ronda de circumval•lació feta per l'Associació de Naturalistes de Girona, opció menys impactant amb el medi, menys destructora i que es planteja realment solventar els problemes de col•lapse circulatori que pateix la població.

L’Ajuntament de Lloret ha dit en diverses ocasions que l’assessor jurídic del nou POUM opina que classificar aquesta zona com a no urbanitzable representaria haver de pagar grans indemnitzacions al promotor. Contràriament, SOS Lloret s’ha assessorat jurídicament amb advocats experts en urbanisme que asseguren que hi ha jurisprudència en casos semblants als de Lloret Verd on s’ha classificat com a no urbanitzables paratges que estaven amenaçats urbanísticament.

Aquest el traçat de l'autopista i la possible alternativa per a no afectar tant a l'entorn: http://www.soslloret.org/images/noticies/alternativa2005.jpg

El moviment ecologista no fa un discurs neutre sobre el bosc com a tal (els discursos neutres no existeixen) i es nodreix d’aquells elements, explicacions justificadores, ... que els són necessàries. Per ells el bosc no és evidentment un tipus de substrat susceptible de ser edificat. Pels i les ecologistes el bosc inclou moltíssimes espècies, tant animals, com vegetals... A més de ser font de biodiversitat ocupa un espai determinat i propi, no pas neutre, i de valor també determinat. Justifiquen la importància del bosc com a tal donant-li protagonisme propi i dotant-lo d’altres elements de caràcter ecològic com són els corredors ecològics, espècies autòctones, les funcions del paisatge...

Val a dir que hi han més associacions implicades en aquest cas, com són l'Associació de Naturistes de Girona, el grup ecologista De Mall o la ja esmentada Salvem Jalpí, malgrat això ens centrarem en el discurs de SOS Lloret per ser el més implicat de forma directa en el cas, i, en última instància, com a "representant" dels grups i plataformes ecologistes.

El moviment ecologista no fa un discurs neutre sobre el bosc com a tal (els discursos neutres no existeixen) i es nodreix d’aquells elements, explicacions justificadores, ... que els són necessàries. Per ells el bosc no és evidentment un tipus de substrat susceptible de ser edificat. Pels i les ecologistes el bosc inclou moltíssimes espècies, tant animals, com vegetals... A més de ser font de biodiversitat ocupa un espai determinat i propi, no pas neutre, i de valor també determinat. Justifiquen la importància del bosc com a tal donant-li protagonisme propi i dotant-lo d’altres elements de caràcter ecològic com són els corredors ecològics, espècies autòctones, les funcions del paisatge...

El bosc pels ecologistes és part fonamental per mantenir l’equilibri ecològic d’una zona. Allò que permet un cert manteniment d’un ecosistema donat mereix “no ser tocat”. Això es podria englobar dins la teoria conservacionista de que alguna acció donada de la qual no sabem les conseqüències totals que se’n poden derivar, és preferible que no sigui realitzada.

El bosc a més a més és part d’una generalitat més gran com és els diferents tipus de boscos de diferents regions. De fet des del punt de vista ecologista la construcció de l’autopista és considerada com una agressió al medi; agressió com molts altres territoris han rebut.

Definició especies

Ciutadans de Lloret de Mar:

La situació de Lloret segons la majoria de ciutadans és deplorable, ja que les polítiques urbanístiques locals han transformat de forma indiscriminada i irreversible el territori, han fet continues agressions infringides sobre els paisatges; el formigó engoleix el verd del paisatge. El que està passant és una catàstrofe ecològica.

"Catàstrofe ecològica:Esdeveniment desastrós que provoca danys molt considerables als ecosistemes afectats i sovint una degradació irreversible de recursos naturals."

El que esta passant en Lloret és un atemptat contra el medi natural, sense pensar que el territori i el paisatge són les principals riqueses de la zona i també els millors reclams que el turisme del futur necessita. Volen un creixement basat en la qualitat i no pas en la quantitat, un creixement mesurat, lent, raonat, que no hipotequi el futur del poble. Potenciant un creixement sostenible amb l’entorn que ens envolta. Ara encara haurien d’estar orgullosos de poder gaudir d’una zona tant verda prop del poble, després d’haver destruït casi tota la costa entre Lloret i Blanes. Per els lloretencs el territori que està en procés de destrucció és l’ultima zona verda que queda en el municipi. El bosc que està en perill és una zona amb na flora i una fauna excepcional (desconeguda per molts habitants de Lloret) molt a prop del poble. A més, hi ha especies protegides, que es troben en vies d’extinció, com l’arbre/arbust madroño.

Descripció técnica de ARBUTUS UNEDO.

Per a molts aquesta zona és la identitat de Lloret i la Selva marítima, és el seu patrimoni natural i cultural. És una de les àrees boscoses autòctones més importants de la Mediterrània. Una bona gestió d’aquest patrimoni natural podria suposar una atracció turística alternativa de primer ordre. El sòl és un dels recursos més escassos i menys renovables dels que disposem.

L’ajuntament no té en compte el número d’espècies protegides que haurà de destruir. El govern no té en compte que els arbres són els pulmons de la terra. L’únic que els interessa són els diners.

Els lloretencs estan totalment d’acord amb una nova via d’entrada amb el poble, però que passi per Sant Pere del Bosc no. La majoria de ciutadans que opinen sobre el tema estan d’acord que necessiten una nova via d’accés per incrementar la comunicació amb l’exterior i per reduir els importants col•lapses que es formen en determinades èpoques de l’any.

El més important és tenir Lloret ben comunicat amb l’exterior (tren, autobús, autopista, etc...), però amb comunicacions que respectin l’entorn. S’han de millorar les connexions perquè Lloret s’està quedat enredera, és fonamental la construcció d’algun tipus de vial amb respecte al paisatge. Tot i que ja fa temps que a altres llocs fan vies d’accés adequades amb total respecte amb la natura i l’entorn. L’arribada de l’autopista és anti-ecològic. Es proposen alternatives com: - Es podria evitar que arribés directament comunicant-la amb la població i rodalies construint una bona autovia a la carretera de Vidreres (seria no menys ecològica que els embussos que hi han actualment) que, a més, reduiria els perills d’accidents dels revolts i/o frenades innecessàries. D’altra banda, convertir la ctra. de Tossa/Blanes també en autovia seria una solució pràcticament definitiva. Perquè, agradi o no, és una via ràpida. Posar-li semàfors és ralentitzar-la inútilment. Mai serà una zona de vianants. Els embussos són produïts pels semàfors mal posats. I, a més, hipotequen els policies locals, que han de regular el trànsit igualment. I això comporta més contaminació, més soroll, més embussos, més manteniment de vehicles, més estrès i més pèrdua de temps. I no es pot dir que no hi ha espai: he vist poblacions similars amb vies igual d’amples o estretes que ho han acabat fent. - Una carretera sense tantes pretensions per afavorir l’aproximació a la solució dels embussaments i sense malmetre el paisatge.

- Es podria plantejar la construcció d’una via d’accés a Lloret que fos el paradigma de les vies o carreteres amb integració òptima amb l’entorn.

Hi ha ciutadans totalment en contra de qualsevol via d’accés a gran escala, ja que una carretera de 4 carrils i que passa per Sant Pere (trencant el poble) por 8 o 12 caps de setmana a l’any (durant l’estiu), és molt lamentable per Lloret. Creu que s’hauria de fer una carretera realment adequada per als interessos reals de Lloret (seguretat vial).

Alguns ciutadans estan d’acord amb el projecte, dient literalment: La tasca de l’equip de govern es mirar els interessos globals de la nostra població, i la millora de les comunicacions es un fet inqüestionable. Lloret necessita una vies ràpides d’accés amb urgència: Autopista o Autovia integrada, rondes de circumval•lació, tren i tot tipus de vies per a facilitar la comunicació. Sinó Lloret s’ofegarà. Salou ens ha tret el rally... Tarragona el casino... Però es normal: Tota aquella zona està ben comunicada per autopista (a7 gratuïta pels veïns), autovia, tren, aeroport... A més a més, gaudeix de activitats complementaries al turisme (petroquímica, industria en general, serveis...) y gaudeixen d’instal•lacions molt més modernes: Un parc temàtic, molts equipaments y serveis... Y per no parlar de les discoteques, que son menys que Lloret però molt més modernes y adaptades a les necessitats dels joves!! A Lloret hi han les mateixes que fa 30 anys i la gent jove ja no pot sortir per aquí i ha de marxar fora... Resumint, que els que ens representen haurien de fer un pensament i prendre decisions serioses de forma urgent, ja que com he dit abans Lloret ho necessita per no perdre el tren.

Els ciutadans de Lloret de Mar, a excepció d'una minoria, estan d'acord en la construcció d'una nova via d'accés al poble, però tenint en compte el Bosc.

De fet aquest agent està actualment força integrat en el món ecologista. No és que s’hagin canviat els postulats d’un i altra, però la ciutadania de Lloret ha aportat un significat diferent al terme bosc ( o a la relació entre espècie humana i paisatge).

Per una part de la ciutadania de Lloret el bosc on ha d’anar ubicada l’autopista és un espai propi de la ciutat. Un espai amb una història pròpia que forma part de l’imaginari col•lectiu de Lloret, amb un valor afegit cultural necessari per les generacions futures. Des d’aquest punt de vista, el bosc afectat passa a ser part de la història del poble, amb un pes específicament cultural. Des d’aquest sector el bosc ha de ser preservat no tant per motius expressats pels ecologistes, sinó perquè és el seu bosc. Un bosc amb història, una història segurament pròpia de molta gent de lloret amb records personals d’ells i elles mateixes.

El bosc per tant ja no inclou espècies vegetals, ni és explicat per la utilitat com a corredor ecològica, sinó per motius culturals. El bosc adquireix una nova dimensió.

Segonsl'article 160. En sòl urbanitzable i no urbanitzable aquest entorn haurà de quedar lliure d'edificació. v. L’Àngel, o Pedró de la Mare de Deu de Gràcia. Camí de Sant Pere del Bosc.

Si és mira el tram de l'autopista és pot observar que passa per totes aquestes zones.


Hotelers, discoteques i espais d'oci:

La creació de l'autopista per a ells és un fet interessant, ja que hi haurà major accecibilitat i augmentarà el turisme, la major part d'incressos d'aquests. Per a aquests el bosc és simplement un destorb en la creació de la seva autopista a l'augment en la seva riquesa, i si no hi hagués discussió, el bosc sería simplement l'espai on es construeix, és un simple intermediari en el projecte.

Opinió dels empresaris constructors:

El bosc és vist des d’un punt de vista més local. Defugen de la definició del bosc com a substrat biològic, amb corredors biològics... El bosc ocupa un tipus determinat de sòl. El sòl com a tal és subjecte a ser alterat per l’espècie humana, tal i com sempre s’ha fet. Per tant els recursos que usen són molt diferents. El bosc ja no existeix tal i com es plasma en el món ecologista.

Opinió dels usuaris de l’autopista:

Estan d’acord amb la creació de l’autopista sense tenir en compte el daltabaix ecològic, però posant sobre la taula el turisme de qualitat. Si el que volem és un turista que no sigui exclusivament de platja, interessat en la cultura, que es mogui per les diferents zones i visiti altres pobles, es necessita l’autopista, ja que en els mesos d’estiu, per anar d’un poble a un altre es triga una hora com a mínim, tant si es va a Blanes, a Tossa de Mar o a Vidreres.

Opinió de Ignasi Riera, Regidor de Governació sobre el que es fa a Lloret de Mar:

Es vol oferir servei a les persones. Cito literalment: Al juliol de 2003 vàrem assumir el govern de l’Ajuntament de Lloret de Mar plens d’il•lusió i amb moltes ganes de treballar per transformar el nostre poble. Actualment, i a punt de finalitzar la legislatura, tenim molt més, ja que coneixem molt més la realitat del nostre municipi, tenim l’experiència d’aquest temps, sabem com fer les coses i tenim els projectes enfilats per fer que els nous horitzons de Lloret siguin una realitat en els propers anys. Per tant, la il•lusió és la mateixa i les ganes es veuen reforçades pel coneixement de la realitat i de saber com impulsar els projectes de futur de Lloret. L’impuls que aquest Govern ha donat a l’àrea de Participació demostra la clara voluntat de servei al ciutadà i d’aproximació a les seves necessitats, amb l’objectiu del benestar comú i de la qualitat de vida. Establir fortes relacions i fomentar les activitats amb i de les nombroses entitats de Lloret ens proporciona la possibilitat d’implicar- nos tots plegats, decidir i fer el Lloret que volem per viure-hi. Cal destacar en aquest sentit la feina modèlica feta per l’Agenda XXI i que en línies generals ens marca el camí vers paràmetres reals i eficaços de sostenibilitat per a Lloret. Els ciutadans de Lloret podran dir-hi la seva en temes que amplien el concepte de sostenibilitat, des de les vessants social, econòmica i ambiental.

“Creixement o desenvolupament sostenible: Desenvolupament econòmic i social que té lloc sense detriment del medi ambient ni dels recursos naturals dels quals depenen les activitats humanes i el desenvolupament, tant del present com del futur.”


Altres agents que es veuen afectats:

Paraules des d'un ciutadà de Blanes: Penseu que l'autovia o autopista o ronda passaria per damunt del Vilar de Blanes. Aquesta finca no es que sigui un parc natural ni res de això, però esque es la zona sagrada de Blanes. El que crec que s'hauria de fer es fer continuar la C-32 en forma d'autovia o desdoblament de L'Avinguda Costa Brava des del final de la C-32, per tota la carretera, fins arribar a Tossa. Que fagin tots els tunels que calgui per anar de Lloret a Tossa si cal, pero no ens carreguem encara més la nostra Costa Brava o Costa Enformigonada.

Turistes

Peatges

Generalitat

L'Ajuntament

Per a aquest actant, el bosc és un possible sector de nova creació(ART. 124) 124.1- Són aquells que el Pla considera necessaris per assolir alguns dels següents objectius: a. Assegurar les futures demandes de sòl amb característiques, situació i estandars superiors a les actuals. b. Permetre la creació de zones destinades a usos diferents de l'habitatge, com és l'industrial, i que ara difícilment es poden donar al municipal. c. Millorar les condicions a partir de la xarxa viària existent adequant-les a les necessitats actuals i futures. d. Eixugar els dèficits d’estandars existents a nivell global del municipi i crear millors nivells dels mateixos per aconseguir equipaments i parcs i per fruit també dels voltants del casc urbà. e. Lligar entre sí diferents urbanitzacions actualment existents assegurant el manteniment de zones lliures dins la trama urbana.

Per a l'ajuntament és una oportunitat de desenvolupament urbanístic. La instalLació de l'autopista ve justificada per uns interessos, segurament entre d'altres que desconeixem.

- Mala comunicació per carreteres existents.

- Lloret com a ciutat turística.

- Excès de trànsit.

- Lloret estava perdent el lideratge respecte a altres ciutats costeneres.


CONCLUSIONS

Hi ha una configuració social del bosc, cada agent defineix el bosc de diferents maneres. Però tots han d'aconseguir la manera de convèncer al pròxim per a poder aconseguir el seu propòsit. Per l'anjuntament, els constructors, els empresaris i els turistes veuen la construcció de la nova via d'accés a Lloret de Mar des de diferents prespectives, des de una visió purament económica a seguretat vial... però el bosc prén la mateixa consideració per tots tres agents. En un principi era un simple troç de terreny prou gran per a poder construir l'autopista i augmentar la zona residencial de Lloret, però més endevan van adonar-se que el fet que hi hagués un bosc gran era un destorb, però igualment un troç de sól. Per tant no prenien en consideració el bosc com a un un participant més en el joc. L'ajuntament i els empresaris intenten convèncer a la gent del poble, entre ells SOS Lloret, que el canvi serà per bé, ja que Lloret avançarà, és modernitzarà al igual que ho fan els altres municipis, usa termes que mouen a l'humà a deixar anar el seu sentit de competència innat. Fan servir la seguretat, ja que és molt important per a totes les persones, la disminució en la despesa de temps... Per els ecologistes el bosc és un agent més en el debat. El bosc està viu, ens dóna aire, té animals vius dindre seu, espècies protegies, tot tipus d'espècies que es quedaran sense hàbitat, a més de ser un dels últims espais verd de la zona; a part de mostrar la vesant purament ecológica als ciutadans els parlen de l'herència que deixaràn als seus fills, que només veuran ciment per totes bandes, toquen temes que afecten personalment. Els ciutadans veuen el Bosc com a identitari del seu poble, és cultura popular. A més Lloret és una zona on el turisme emplena tots els racons en époques d'estiu i aixó als ciutadans no els agrada i la construcció de l'autopista lo que facilitarà majoritariament és l'arribada de més gent.

Veiem doncs com socialment s'està construint el significat de bosc. De forma més general no és que es discuteixi el bosc com a tal, sinó el significat. Potser de forma més acurada hauríem de parlar de la relació entre el ser humà i el medi o la naturalesa.

En els nostres dies, els problemes relacionats amb la innovació tecnològica i la intervenció ambiental constitueixen assumptes de gran interès públic. Els governs i també nombroses ONG, l’empresa privada i els ciutadans de forma general, han desenvolupat en les últimes dècades un creixent interès per mantenir els estàndards de creixement econòmic però evitant els impactes negatius que, sobre el medi natural i la societat, es deriven de la innovació tecnològica i la intervenció ambiental. Es tracta, per tal d’usar l’eslògan de moda, d’articular un “desenvolupament sostenible”que, a més a més, sigui congruent amb els mecanismes polítics de representació i participació pública característics de les democràcies contemporànies.

Els paràmetres de discussió d’aquest problema no són exclusivament tècnics (o econòmics o biològics) sinó que inclouen aspectes ètics i polítics.

El problema analitzat és, davant de tot, un problema complex amb una forta càrrega valorativa, ja que no tant sols respon a interessos econòmics (per exemple) enfrontats, sinó en part a concepcions oposades en relació a l’ús del sòl, i a nivell ja més general, amb la diferent cosmovisió (antagònica) referent a la relació entre ser humà i naturalesa

A nivell de la legislació, val a dir que aquesta és interpretada de forma diferent en funció de l’agent afectat. Des d’aquest punt de vista, considerem que encara existeix a l’Estat Espanyol una deriva de la política dels primers anys de la “Democràcia”, i el paper del sòl no queda ben definit.

De fet, una autèntica sensibilitat social per part de l’administració i l’ajuntament que hagués facilitat una participació activa i atenent al coneixement popular com una aportació enriquidora per l’assessorament tècnic, podria haver previngut i potser evitat algunes de les conseqüències negatives derivades d’aquest afer.

El sistema legitimitzador que usen passa per generalitzar el bosc i les agressions. Aquesta acció concreta en contra del bosc té efectes a nivell global (local/global). Segons aquest punt de vista cap acció que es faci al bosc és indestriable de les conseqüències globals que se’n deriven.

És interessant veure aquestes traduccions d’un mateix mot, poden adquirir naturaleses tant diverses. És interessant també veure com el món ecologista ha aconseguit integrar en el seu discurs aquest significat de bosc més diguem-ne cultural sense veure’s afectat també el seu significat inicial. Tot i així, el bosc que mostra SOS lloret inclou traduccions amb matisos diferents.

Els que promouen la creació de l’autopista cert és que omitiren des de bon prinicpi el papert que per ells jugava el bosc, però d'aquesta omissió en surt directa i invevitablement la seva posició al respecte, és a dir, el paper que té el bosc per ells.

Nosaltres ceiem que una de les causes per les quals el tram de l'autopista passa pel lloc triat és perquè ja hi ha un camí forestal i així s'estalbien feina, diners i temps alhora de construir l'autopista.


REFERENCIES

http://sindominio.net/zitzania/cas/2006/cas429.txt

http://www.lloret.org/turisme/esp/Turisme/7A9B1A9E4E9148678FFFEEEDFF906DD9.asp

http://es.wikipedia.org/wiki/Autopista_de_Pau_Casals

http://ca.wikipedia.org/wiki/Lloret_de_Mar

http://www.lloret.org/poum/pyr.asp?nforo=4

http://www.linmiter.net/lexique/cat_catastrofe_ecologica.html Proyecto realizado con al apoyo de la Comisión Europea

www.soslloret.org/images/noticies/alternativa2005.jpg

http://www.fundaciotapies.org/site/article.php3?id_article=495

http://www.lloret.org/Ordenances/Normativa%20Urbanistica%20Pla%20General%20Municipal%20.pdf

http://www.gencat.net/diari/4407/05160141.htm

López, A. i González, M., 2002. Políticas del bosque. Ciencia, tecnología, sociedad e innovación.Madrid.

Monge, M., 1979. El bosc i la ciutat. Què cal saber. Barcelona.

LA COSTA BRAVA SUD (revista), números 5 (maig 2002) i 48 (gener 2006)

Nova Ràdio Lloret (ràdio)

Also on Fandom

Random wikia