Fandom

Scratchpad

Mastergp1

215,979pages on
this wiki
Add New Page
Discuss this page0 Share

Ad blocker interference detected!


Wikia is a free-to-use site that makes money from advertising. We have a modified experience for viewers using ad blockers

Wikia is not accessible if you’ve made further modifications. Remove the custom ad blocker rule(s) and the page will load as expected.

Segons la teoria de les organitzacions, les burocràcies són necessàries en les organitzacions, tant públiques com privades. Es considera la burocràcia com una forma racional de compartimentar les funcions i la informació que trobem a les organitzacions. El burocrata és una persona especialitzada que és responsable de desenvolupar projectes, acumular i processar informació, o fer operatives les decisions de la direcció i executar-les, auditar l’execució i, més generalment, dirigir les parts operatives d’una jerarquia. Segons Max Weber, la burocràcia és una forma d'organització humana que es basa en la racionalitat, en l'adequació dels mitjans als objetius marcats, amb la finalitat de garantir la màxima eficiència en la cerca d'aquests objectius.

Per què existeix la burocràcia? Les burocràcies permeten reduir els costos de transacció d’una organització (explicació millor).

La lògica de la burocràcia és l'estandarització i l'estabilitat. La burocràcia necessita descriure anticipadament i amb detalls com s'hauran de fer les coses.

La burocràcia té les següents característiques (Weber): 1. caràcter legal de les normes i reglaments; 2. caràcter formal de les comunicacions; 3. caràcter racional y divisió del treball; 4. impersonalitat de les relacions; 5. jerarquia d'autoritat; 6. rutines i procediments estandartitzats; 7. competència tècnica y meritocràtica; 8. especialització de l'administració, independentement dels propietaris; 9. professionalització dels participants; 10. Completa previsió del funcionament.

En el sector públic, la burocràcia s'inicia en l’agència pública, entesa com organització no lucrativa finançada per una entitat pública o Govern. Tenen les següents característiques: - Els propietaris i treballadors no s’apropien de la diferència entre ingressos i despeses; - Una part important dels ingressos venen de fonts diverses de la venta del output per unitat de producte. - És a dir, les agències burocràtiques ofereixen un producte o servei finançat per un pressupost públic, normalment ofereixen serveis molt difícils de quantificar i definir, fet que porta al finançador a tenir informació imperfecta sobre el pressupost necessari per a realitzar l’activitat.

Les especificitats de la burocràcia del sector públic es basen en l'estructura jurídico-política del sector públic. En primer lloc, els procediments de selecció acotumen a ser estandarditzats i el lloc de treball fixe. Això, òbviament, provoca una dificultat considerable per a introduir incentius monetaris. Aquesta visió a llarg termini dels funcionaris provoca una diferenciació d'objectius en relació als polítics, que tenen objectius a curt i mitjà termini.

En segon lloc, el fet que els polítics hagin de respondre a objectius múltiples i que els avaluin cada quatre anys fan que la cerca d'eficiència sigui només un dels seus objectius i no necessàriament el fonamental. A més s'afegeix la impossibilitat de fallida. Per últim, el caràcter de no mercat de gran part de l'output de les agències burocràtiques unit al desig dels polítics d'evitar la duplicació de costos, tendeix a assignar als buròcrates una posició monopolística.

Burocràcia pública vs privada: - Existeix una falta de competència de preus, pel que el control dels costos no és necessari per a la supervivència. L'incrementalisme del pressupost es veu com necessari i imprescindible. - Asimetria d’informació entre gestor i finançador per la dificultat de mesurar i quantificar l’output. De tal forma al finançador li costa controlar la activitat i les despeses de l’organització de forma efectiva. - Possibilitat de coalició entre gestor i treballadors (agents) per ocultar informació al finançador. - Els agents tenen pocs incentius per comportar-se eficientment al gaudir d’una alta discrecionalitat per a perseguir altres objectius. - L’objectiu neoclàssic tradicional de maximització del benefici és substituït per altres com la maximització de la utilitat dels buròcrates

Also on Fandom

Random wikia