Fandom

Scratchpad

Mercat Elèctric Espanyol

216,047pages on
this wiki
Add New Page
Discuss this page0 Share

Ad blocker interference detected!


Wikia is a free-to-use site that makes money from advertising. We have a modified experience for viewers using ad blockers

Wikia is not accessible if you’ve made further modifications. Remove the custom ad blocker rule(s) and the page will load as expected.

Mercat Elèctric Espanyol at Wikia


Welcome to the Mercat Elèctric Espanyol mini wiki at Scratchpad!

You can use the box below to create new pages for this mini-wiki. Make sure you type [[Category:Mercat Elèctric Espanyol]] on the page before you save it to make it part of the Mercat Elèctric Espanyol wiki (preload can be enabled to automate this task, by clicking this link and saving that page. Afterwards, you may need to purge this page, if you still see this message).


Sessió 2: Actuació del Sector Públic a l’economia. La regulació.

== Preguntes: L’acció pública per la via de la regulació. Modalitats i efectes econòmics. És millor utilitzar la regulació del mercat que la intervenció productiva per part del sector públic? Quan? Com? Cas pràctic sobre el mercat elèctric a Espanya. ==



L’Estat intervé en el funcionament de l’economia de mercat de diverses formes: Legislant (definint, creant i protegint els drets de propietat mitjançant l’establiment d’una estructura legal bàsica), regulant (fixant legalment objectius que els agents afectats hauran de satisfer o respectar, sense perjudici de l’autonomia de les seves decisions, tant per assolir els objectius regulatoris com respecte de les restants dimensions de la seva activitat) o oferint transferències monetàries cap al sector privat.

Així doncs, la intervenció pública en la producció de béns i serveis pot realitzar-se de dues formes: directament, mitjançant producció pública, i indirectament, a través de producció privada, combinada en aquest cas amb finançament i regulació públiques.

Pel cas pràctic que analitzem, la funció de l'Estat que ens interessa discutir és la relativa a la regulació, entesa com "aquella forma de gestió pública dirigida a aconseguir els fins del regulador (l’Estat) mitjançant la modificació de l’entorn en el que es desenvolupa un agent econòmic que posseeix autonomia de decisió: empreses privades, organismes públics, consumidors, entitats no lucratives, etc.".

Cal dir que moltes de les regulacions públiques que es produeixen són de gran transcendència pel funcionament eficient dels mercats, especialment quan la informació és imperfecta. Així, la regulació de la qualitat afecta fonamentalment a les condicions d’oferta de béns i serveis, com és el cas de les regulacions que exigeixen titulacions reconegudes per l’exercici professional, les normes contra la publicitat enganyosa, aquelles relacionades amb les emissions de substàncies contaminants, etc. També concentren els seus efectes sobre l’oferta i els costos les regulacions de preus, utilitzades amb assiduïtat per limitar els comportaments monopolístics o imperfectament competitius (és el cas de les tarifes elèctriques o els preus màxims dels carburants), així com per mitigar els problemes d’informació (per exemple, els preus dels medicaments), per corregir externalitats (cas dels preus del transport públic o l’entrada a museus) i per arribar a fites redistributives (per exemple, els preus d’una bona part dels serveis educatius).

Pel cas que ens toca discutir a nosaltres cal explicar abans de tot que, en els seus orígens, la regulació del sector elèctric a Espanya es basava en la consideració de l’energia elèctrica com un servei públic. Tot i això, aquest servei es realitzava per a empreses privades o públiques a través d’autorització administrativa, tenint l’Administració el poder de reglamentació i supervisió de l’activitat. Eren els denominats “serveis privats d’interès públic”.

Amb tot, a principis dels anys 80s, el sector elèctric espanyol s’enfrontava a greus problemes econòmics i financers, ocasionats fonamentalment per dues circumstàncies:

1. L’alt nivell d’inversions que el sector elèctric va dur a terme en la dècada dels 70s, sobre tot en l’activitat de generació, amb la construcció de centrals nuclears, i que van ser acompanyades per una caiguda en picat de la demanda.

2. Durant tota la dècada, el preu de l’electricitat no va evolucionar en consonància amb l’increment dels costos provocats per les successives crisis petrolíferes, amb l’objectiu de no perjudicar encara més la situació inflacionista d’Espanya en aquesta època.

Aquesta situació va posar de manifest les insuficiències del sistema de regulació vigent fins aquest moment, tant en pel que fa a la planificació, explotació i retribució es refereix, i va portar a l’Administració a plantejar-se la necessitat de reformes urgents.

S’inicià així un període de canvis, en el que es van realitzar reformes importants com la declaració de l’explotació unificada del sistema elèctric, l’aprovació d’un nou sistema tarifari i de compensacions basats inicialment en el cost del servei, així com la promoció d’intercanvis d’actius entre les empreses. Totes aquestes mesures es van culminar arran de la promulgació del Reial Decret 1538/1987 (conegut amb el nom de Marc Legal Estable (MLE)), que van definir un nou mar regulador i va suposar un punt d’inflexió en tot el sistema.

Per tant, donat un context on les empreses elèctriques són altament deficitàries, es creu convenient per part del Govern el regular aquest mercat per tal de millorar l’eficiència.

D’aquesta manera, les empreses elèctriques comencen a actuar com a gestores d’un servei públic, d’acord amb unes normes que fixaven els seus ingressos. S’introdueix la competència en les activitats de generació i serveis, mentre que el transport i la distribució segueixen considerant-se com a monopolis naturals subjectes a la regulació. Es podria dir que s’han abandonat els models de regulació basats en els costos del servei o en la rendibilitat màxima permesa i, en el seu lloc, s’han adoptat una gran varietat de models basats en incentius.

Així doncs, es crea un nou vincle en la relació “Estat - Empreses Elèctriques”, relació que podria ser caracteritzada de “principal – agent”. L’Estat (el principal en aquesta relació) fa una delegació d’unes determinades funcions que abans eren oferides per ell (generació i servei de l’electricitat) a les empreses elèctriques (els agents) d’un servei que es considera públic. Cal dir però, que el principal continua estant l’actor qui té els drets de propietat.




El sistema d’incentius:

a. Cost estàndard (= tarifa màxima) que es dividia en una part fixa i l’altre variable. S’estableix que les empreses no seran compensades pels costos en els que realment incorrin, sinó per uns costos valorats d’acord amb un estàndard que objectivi les despeses necessàries i eviti la compensació de costos superflus. Aquestes quantitats estàndards seran els ingressos que les empreses del sector rebran, independentment dels seus costos reals.

b. Imputació diferenciada (en funció de l’energia circulada) entre la mitja-baixa tensió vs alta tensió (Remuneració no estava associada a la seva utilització, sinó a tan sols a la seva mera existència).




Sistema de compensacions: (I. Planas)




Efectes perversos:

El mal disseny de la política provocà efectes no esperats:

- Les CCAA eren les que aprovaven les noves instal•lacions, mentre que el Ministeri d’Indústria i Energia era el que les retribuïa.

- Es produeix una distorsió en la demanda: Les empreses adopten un comportament dirigit a la consecució de nous ingressos, és a dir, al reconeixement de nous costos estàndards amb la posada en funcionament d’instal•lacions d’alta tensió.

La conseqüència de tot plegat és una pèrdua de competitivitat degut a la disminució de l’eficiència operativa motivada per una sub-utilització de les noves instal•lacions.

Also on Fandom

Random wikia